dimarts, 6 de setembre del 2011

La república d'en David Caño i també la nostra (si ell m'ho permet)

Fa tres anys ens discutíem pel tamany del llit i de l'armari, i ara comprem mòbils, llibres fets de roba i joguines de tots els colors. Hi ha llocs que ens ajuden a resseguir la nostra història. Els miralls ens han vist canviar però la casa encara conserva el rastre original i cert gust per l'estridència. Taquilles i llibreries plenes de pols i d'arguments que ens ofereixen molts més dubtes que certeses. Mentre et recordo aquella làmpeda de peu que vam trencar de matinada, estampes la signatura que et retornen en forma de carnet.
Abraçats, ens acomiadem amb un Visca la República!

David Caño

2 comentaris:

  1. Que bonic i quina sorpresa més agradable trobar-te aquí!!! Ara mateix t'afegesc a la llista de blogs per on camín. Benvinguda!

    ResponElimina
  2. ei!! el meu blog és molt mandrós així que la caminada serà tranquil·la. Un besadeta!!

    ResponElimina